Preguntes freqüents (FAQ)
En aquesta secció de la web cercam oferir resposta a diverses preguntes que múltiples sòcies i socis ens manifesten, per a comoditat en la lectura dividim les inquietuds per temàtiques.
Què fa la Junta Directiva?
La junta directiva ens reunim mensualment, i anualment fem una assemblea amb socis i col·laboradors, per a compartir i prendre decisions. Estem en contacte constant amb els grups parlamentaris i institucions, amb els qui hem fet moltes reunions per a tenir una Llei de Famílies, que ens suposa un reconeixement esperat i molt necessari de la nostra condició familiar.
Per a aconseguir aquests objectius, des de FAMOIB desenvolupem activitats de tipus divulgatiu, informatiu i reivindicatiu, així com culturals, excursions, reunions familiars i d’oci.
M'estic plantejant ser mare en solitari, què puc fer?
El que et recomanem, si vols començar un tractament per la Seguretat Social, és, en primer lloc, anar al teu metge de capçalera. Allà t’informaran de quines són les passes a seguir, depenent de cada cas. Si, d’altra banda, vols fer el procés per assegurança privada, la primera visita ja pot ser directament amb el teu ginecòleg o la teva ginecòloga.
Cobreix la Seguretat Social el tractament per ser mare en solitari?
Sí. La Seguretat Social cobreix el tractament a dones majors de 18 anys:
- Fins a l’edat de 38 anys en casos d’inseminació artificial (cobreix 4 intents)
- Fins als 40 anys en cas de ser per fecundació ‘in vitro’ (cobreix 3 intents)
Es pot començar amb un tractament d’inseminació artificial i, si no va bé, llavors la Seguretat Social continua cobrint el de fecundació ‘in vitro’ (si no se supera l’edat permesa).
Quins mètodes hi ha per ser mare en solitari?
- Inseminació artificial amb semen de donant (IAD): S’introdueixen els espermatozous d’un donant anònim a l’úter de la dona. Abans, la dona sol haver realitzat una estimulació ovàrica moderada, controls ecogràfics per la monitorització del creixement fol·licular i la detecció dels seus dies més fèrtils.
- Fecundació in vitro amb semen de donant (FIV): Els òvuls de la dona s’obtenen gràcies a la punció fol·licular posterior a la estimulació ovàrica i són inseminats en el laboratori amb esperma del donant. Els embrions sans que s’obtenen, són els que poden ser transferits a l’úter de la futura mare.
- Ovodonació: fecundació dels òvuls d’una donant amb esperma d’una donant masculí. L’embrió obtingut es transfereix a l’úter de la dona receptora. Aquesta tècnica és especialment recomanada en casos de dones amb baixa reserva ovàrica o amb problemes en la funció ovàrica.
- Embrioadopció: es tracta de l’adopció d’un embrió d’una parella que, després d’haver-se sotmès a un tractament de reproducció assistida, amb resultat d’èxit, ha decidit donar els seus embrions.
Si vull tenir un segon fill, pot ser del mateix donant?
Sí, podria ser. Tot i que si ja tens pensat tenir un segon fill del mateix donant, millor si ho comuniques quan comencis el primer tractament. Així, la clínica amb la que et posis en contacte, t’informarà de com pots fer una reserva per un segon fill i del seu cost.
Una família monoparental es considera nombrosa?
Cada Comunitat Autònoma té la seva pròpia normativa. Encara no existeix una Llei de famílies estatal que faci referència a totes les Comunitats. A les Illes Balears i segons la Llei de famílies, les monoparentals amb 2 o més fills s’equiparen a nombroses. No obstant això, no està contemplat en tots els àmbits socials de les Illes Balears.