
Associació de Famílies Monoparentals
de les Illes Balears
Qui som?
Som una organització no governamental sense ànim de lucre, de caràcter autonòmic, creada l’1 d’abril del 2017 qui cerca, entre altres objectius, principalment el Reconeixement de la família monoparental com a entitat administrativa i la legitimació i visibilitat en la societat del nostre model familiar.
Nostre objectiu
Crear una xarxa de visibilitat i suport per a les famílies monoparentals a les Illes Balears. En l’àmbit polític i social, lluitam pel reconeixement, la visibilitat, la protecció i el suport. En l’àmbit personal, conèixer-m’hos, compartir experiències, dubtes, il·lusions…
Compartir la mateixa condició.
Per què associar·te?
Si estàs pensant de ser mare o pare de forma autònoma, intentant-ho o ja ho ets, des de l’Associació oferim assistència, acompanyament i suport en el procés, des de la presa de decisió, la concepció, la criança, el sosteniment i l’educació dels nostres fills.
La unió fa la força.
T'ho planteges?
Si vols ser mare o pare en singular, aquí trobaràs un lloc on t’escoltarem, t’ajudarem a resoldre dubtes i podràs conèixer altres persones en la teva mateixa situació.
Ho estàs intentant?
Ja sigui per mitjà de tractaments de reproducció assistida, processos d’adopció o acolliment familiar, diferents formes per a un mateix fi. Un lloc per compartir les teves experiències.
Estàs criant?
Suport i acompanyament en la criança, conciliació, sosteniment, educació i esplai amb els nostres fills.
Sé el que és ESTIMAR
“Vaig decidir ser mare”, en singular, “a l’edat de 36 anys, en aquest moment en què tanques els ulls i només et visualitzes en família. Al cap de catorze mesos tenia als meus braços na Cris i n’Álvaro. Des d’aquest moment, formam un trio inseparable i sé el que és ESTIMAR””
Sonia
Una sensació inexplicable
“Sempre havia tingut clar que, després de viure moltes coses a la vida, volia ser mare sola, prendre totes les decisions jo i no dependre de ningú. Tenia el recolzament familiar i bona situació laboral i econòmica. Òbviament tot el bo de la maternitat és per tu i tot el dolent també, però compensa 100%, tant que quan va néixer en Jan (jo tenia 35 anys), el mateix dia, ja sabia que en voldria tenir un segon. No em tanco a tenir parella, però el fill és meu. És una sensació inexplicable, estimar tant…”
Laia P.